L’any 2020 vaig començar un projecte artístic amb la mare com a protagonista de titol “Re-cordis”. Antigament es deia que el cor era el lloc on la ment hi residia perquè tot allò viscut es mantenia o perdurava en una part de nosaltres. Em va semblar poètic com el fet de recordar quelcom viscut en un temps passat, ressona en el temps present i novament passa pel cor, del prefix re- (de nou) i el nom cor, cordis (cor).
El projecte continuava el 2022 amb el titol “Estats d’Ànima” una reflexió de com vivim i experimentem constantment diferents estats d’ànim que juntament amb les emocions, ens determinen el comportament i l’actitud davant la vida. Tot el nostre cos està connectat i l’estat d’ànim és important pel funcionament de les neurones vives, estem vius, vitals. Potser aquests dos trebaals hagin estat presagis d’un canvi que no vam veure a venir.
Ara, any 2025 i una mica més conscient del que és (no del tot), intento posar ordre d’una manera més conceptual amb un nou titol “Anar-se’n. Alzheimer. L’allunyament de l’individu”. Un llibre fotogràfic on gran part de les imatges són verídiques, de geografies existents, indrets coneguts i territoris explorats que perduren en el record, viscuts. Altres, poques, han estat generades amb IA a partir de la descripció d’un tipus de paisatge i d'una emoció. Amb totes aquestes imatges vull relacionar la percepció que tenim d’un món real, no real, imaginari, aparent, il.lusòri i el món de qui pateix demència.
A la mare, els records que l’identifiquen desapareixen i es perd enmig d’una immensitat buida de memòria i de fets. Espais perduts dins seu aturen la capacitat de pensar mentre el cervell es desconnecta d’alguna cosa. Els pensaments semblen teixits esquinçats i el gest i l’expressió s’envelleixen, l’afebleixen i sentim despertar un silenci.